Seminari sobre el diàleg interreligiós a sant Honorat (Mallorca)

Els dies 29, 30 de juny i 1 de juliol, va tenir lloc a l’Ermita de Sant Honorat (Vessant meridional
del Puig de Randa, Mallorca) un seminari sobre El nivell teològic i espiritual en el diàleg interreligiós.
Van coordinar el Seminari Roser Solé i Besteiro, membre de la Fundació Migrastudium i Miquel Mascaró, director d’aquest centre interreligiós d’espiritualitat. La primera xerrada es va centrar en el que suposa El diàleg interreligiós i les condicions que requereix aquest tipus de diàleg. En l’intent de donar alguna definició, ens vam centrar en el fet que es tracta d’una actitud existencial que implica tota la persona, i posàvem l’accent en l’esforç de la redescoberta de la identitat, de tal manera que cada u puguem formular el que som per a poder compartir amb l’altre i enriquir-nos mútuament. Donat que el grup assistent té una certa experiència de diàleg intrerrerligiós, vam prendre un cert temps per a revisar, amb una mica més de
cura, les condicions del diàleg.

La segona xerrada girava al voltant del nivell espiritual del diàleg interreligiós. En un moment donat la conferència va prendre un caire imprevist a partir de la pregunta: preguem junts o ens hem reunit per a pregar? Cada grup religiós treu el seu text, es llegeix, es medita, s’acompanya d’una música espiritual mentre es fa silenci... en un
temps interminable que pot resultat massa feixuc... i al final ens adonem que l’individu prega sol... Podem pregar realment junts? P.e.: un individu que pertany a un grup terrorista i persones que s’arrengleren a les files de les víctimes; persones de pobles
colonitzats que han de pregar amb els colonitzadors; la jerarquia eclesiàstica que es manté atrinxerada en la negació de la igualtat (de funcions) dels homes i les dones, i les dones que pateixen la discriminació a causa d’una lectura esbiaixada dels textos
fundacionals; quan preguem en un espai interreligiós, a qui preguem? La reflexió i el nivell de participació van donar el to final a la trobada, unes jornades que realment van tenir el doble vessant: teòric i espiritual.

______________-

Sant Honorat es defineix com una “comunitat de Missioners dels Sagrats Cors (religiosos i laics) que volem compartir la nostra experiència de fe amb els que cerquem Déu amb un cor sincer. Ens obrim a les diverses tradicions religioses perquè entenem que totes elles són camins de transcendència que Déu ha revelat en el seu
amor infinit” Per això ofereixen, seguint les petjades de Ramon Llull, “Espais de silenci i de contemplació. Moments de pregària i de meditació. Celebració de l’Eucaristia. Acompanyament espiritual individualitzat”.
(www.ermitasanthonorat.org)