Propostes en l’àmbit de les migracions per a la construcció d’una societat hospitalària i acollidora

La Fundació Migra Studium, amb el conjunt de les entitats del Sector Social de la Companyia de Jesús a Catalunya¹, ens adrecem a les candidatures per les eleccions del proper Diumenge 14 de Febrer, amb un conjunt de propostes urgents en matèria social, abordant temes d’habitatge, serveis socials i migracions.

En l'abordatge de les polítiques migratòries, defensem que les persones migrades, i especialment aquelles que es troben en una situació irregular administrativa són un dels col·lectius més vulnerables. A més de ser invisibles per l'administració pública, no tenen possibilitat d’exercir els seus drets i deures com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

En l’actual context de pandèmia, s’ha vist que les persones migrades són imprescindibles i essencials per mantenir sectors claus com la cura de persones grans i infants, la recollida de la fruita o altres activitats com el repartiment de menjars a domicili. Han seguit exposant-se davant la incertesa i patint directament les conseqüències de la inexistència de recursos d'acollida.

Les migracions tenen un paper fonamental sociodemogràfic i donen resposta a les necessitats del mercat laboral canviant. Però això no pot comportar considerar-les només per la seva força de treball. Les persones que han fet un procés migratori són part de la nostra societat, són veïns i veïnes, i per tant calen polítiques públiques que promoguin l’acollida, el reconeixement i la cohesió social.

És això que, demanem al proper govern de la Generalitat de Catalunya que es tinguin en compte les següents propostes²: 

• Facilitar els processos d’inserció laboral i l’obtenció dels permisos de residència, promovent programes amb més dotació econòmica com la línia ACOL³.

• Flexibilitzar els processos per a la tramitació de l’informe d’arrelament social. En aquests moments existeix una demanda molt alta dels mòduls A (Català i Castellà), B (Coneixements del Mercat Laboral) i C (Coneixements de la societat catalana i el seu marc jurídic) per poder obtenir el Certificat de Primera Acollida i iniciar els tràmits per a la regularització.

• Promoure els compromisos adquirits dins el marc del Pacte Nacional per la Interculturalitat (PNI), apostant per polítiques que combatin els discursos de l’odi i la xenofòbia.

• Exigir als municipis l’accés a l’empadronament de les persones en situació irregular i sense domicili fix. La llei 10/2010, sobre l’acollida a les persones immigrades, preveu que són titulars del servei d’acollida aquelles que estan empadronades. Sense empadronament no hi ha accés a drets.

• Garantir que els joves extutelats tinguin el permís de residència i treball en fer els divuit anys, amb alternativa habitacional i oferint un acompanyament integral per tal d’evitar la irregularitat sobrevinguda.

• Fer-se càrrec de persones sol·licitants de protecció internacional que malviuen en camps de refugiats, i que ACNUR identifica com a altament vulnerables i amb la necessitat de ser reassentades. Cal engegar programes com el Patrocini Comunitari, que ja funciona a altres territoris —País Basc i País Valencià—, els quals han demostrat la seva voluntat i compromís polític real amb les persones refugiades. Cal dotar aquests programes de recursos suficients per reassentar un nombre de famílies a l’alçada de la urgència actual. 

• Seguir demanant al Govern Espanyol, la reforma de la llei d’estrangeria i els processos de regularització perquè no es converteixin en una cursa insalvable d’obstacles que portin a camins d’exclusió i sense sortida.

• Instar al Ministeri d’Interior pel tancament dels Centres d’Internament d'Estrangers (CIE). Demanem el compromís, a totes les institucions, per eliminar qualsevol mesura que pugui afavorir l’expulsió de les persones, com ara les identificacions policials discriminatòries.

• Impulsar una regulació temporal, com ja s’ha fet durant el 2020 amb els joves migrants no acompanyats. Això permet que, els milers de persones que es mouen cada any enllaçant feines en les temporades de collita, puguin treballar durant les campanyes de la fruita de pinyol, reduint dràsticament les situacions de vulnerabilitat i millorant les contractacions de les empreses.

• Invertir i activar recursos residencials a llarg termini davant els albergs municipals col·lapsats a totes les persones que actualment estan en situació de carrer. Segons la recent enquesta de la Fundació Arrels, 8 de cada 10 persones que han començat a viure al carrer amb l’inici de la covid19 són persones migrades.

Adjunts:

• Document complet Crisis social: Plou sobre mullat [descarregar]
• Nota de Prensa conjunta [enllaç]