Ràtzia estatal a les ong que acullen sensepapers

Xavier Alonso. (Publicat al blog de Cristianisme i Justícia) Alguns matins a les 7:00, abans de la feina, vaig una estona a una entitat –Chez Nous– que té cura de gent sensesostre. Els donen esmorzars i dinars 6 dies a la setmana. Chez Nous, “Casa Nostra”, i en flamenc Bij Ons, va ser fundada per una senyora que va començar oferint cafè i galetes als sensesostres al metro. Aixecar-me tan d’hora fa que al llarg del dia badalli més del normal, però a canvi guanyo en energia i en tot de coses positives.

A Chez Nous hi van sensesostres belgues, magribins, subsaharians, polacs, brasilenys, espanyols… I homes i dones en una proporció de 12 a 1. Lamin, un dels treballadors, cepat com un toro, fa de segurata. És senegalès i cada matí ens prepara un cafè molt ensucrat i especiat que està boníssim. Una mica picant. Ell li diu “cafè picant”. Juga a dames i escacs amb els usuaris. Seré i amb la mirada en alerta permanent, però sense que ni es noti, sap donar tranquil·litat –i seguretat- més que neguit. Expert en Lluita senegalesa o Laamb.

Dilluns 12 de febrer, en arribar a Chez Nous, un dels voluntaris, esglaiat, ens explicava el que havia passat divendres al vespre. Tots els diaris en parlaven. Una vintena de policies federals, ajudats per la policia de Brussel·les, molt a prop del nostre local, havia entrat al de Globe Aroma,[1] una entitat que des de fa quinze anys es dedica a la creació artística a la vegada que a l’acollida de refugiats. Set nois van ser detinguts: un va ser alliberat, dos van ser tancats (en centre tancat, tipus CIE?) i a quatre se’ls van donar ordres d’expulsió. L’esglai del voluntari, l’Usam, era perquè coneix diversos dels detinguts -ell mateix és un irregular algerià. Jo a un dels detinguts també el conec, un maurità molt jove que cada matí anava a Chez Nous a fer un té amb el seu idèntic germà bessó. Aquests bessons no són sensesostres, són joves que en els primers anys d’estada al nou país van mig d’amagat, mig dissimulant, i fent la viu-viu hi passen el temps necessari per acabar aconseguint papers, tot construint la seva legalitat sobre primeres fases d’irregularitat (la gran paradoxa legal). Les ONG, con Globe Aroma o Chez Nous, són espais pràctics –per resoldre necessitats- però també simbòlics: les entenem com “espais sagrats”, espais com abans ho eren les esglésies i monestirs, quan va néixer el dret de refugi: allà ningú no hi entrava si no era amb permís, i aquesta prohibició era respectada pel perseguidor. “Acollir en sagrat” és avui, el que fan moltes ONG. Les fronteres del dret fonamental a inviolabilitat del domicili no són inamovibles, dissortadament. La policia va entrar a Globe Aroma emparant-se en el Plan Canal, del Govern belga, contra el terrorisme i el radicalisme. La policia, fent també la viu-viu, va aprofitar la porta que els obre el contraterrorisme, per detenir immigrants. La política immigratòria –igual que el contraterrorisme- pot arribar a trencar molts límits bàsics de la democràcia. Agafaran por, ara, els immigrants, d’anar a les ONG? Deixaran de considerar-les espais oberts, “portes obertes a l’acollida”? Les cròniques de Brussel·les destacaven que Globe Aroma està subvencionada per diverses Administracions públiques: o sigui, que una administració els recolza i l’altra els assetja. Una altra paradoxa –no poc freqüent.

Un aspecte positiu va ser la ràpida mobilització de denúncia de diverses entitats culturals semblants a Globe Aroma: manifestacions, protestes davant la policia, etc. Protestes que van en la mateixa línia que la que suscita l’actual projecte de llei belga de “Visites domiciliàries”, que ara explicaré. A Europa -també a Bèlgica- la massiva arribada d’immigrants i sol·licitants d’asil els darrers anys, atia la crescuda dels governs populistes. La victòria del Brèxit, o del Movimento 5 Estelle i La Lega es deu principalment a la percepció dels votants britànics i italians sobre els immigrants. Un cop alguns partits pugen “gràcies” a la immigració, utilitzen el poder que han guanyat per atiar-ne les percepcions negatives. Fabriquen el seu propi peix que es mossega la cua. Dins d’aquest populisme acabo amb dos exemples de l’actualitat.

El primer és el projecte de llei sobre las “Visites Domiciliàries”, que permetrà que el jutge autoritzi les entrades als domicilis privats amb l’objectiu de detenir els irregulars que hi visquin. Si tu tens a casa una persona sense papers, el jutge podrà autoritzar que la policia t’hi escorcolli –només de 5 del matí a 9 del vespre, això sí… Aquest projecte ha causat gran controvèrsia a la societat. Una iniciativa política ha portat als ajuntaments del país a haver-se’n de pronunciar a favor o en contra, mitjançant mocions. Fins la setmana passada 42 consells municipals havien dit no al projecte de llei, mentre que 9 hi havien dit sí, i la consulta continua tot el mes de març. L’altre exemple és a Hongria. Un recent projecte de llei permetrà al ministre de l’Interior prohibir les ONG que recolzin els immigrants, imposar-les tributacions més elevades, o obligar-les a permisos de funcionament per part de la policia…[2] La primera llei d’estrangeria espanyola, de 1985, contenia una regulació del dret d’associació també condicionat a controls semblants a una fiscalització “ideològica”, però aquest article va ser anul·lat per la sentència 115/1987 del Tribunal Constitucional. D’això fa ja més de trenta anys, però el passat a vegades retorna. Què podem fer?, em dic a mi mateix: estar alerta.

***

[1] http://www.globearoma.be/fr/

[2] Bulletin Quotidien Europe 11962, 16 de febrer de 2018