El paquet de reforma del SECA: matar l'asil a base de mil retallades?

Servei Jesuïta als Refugiats (Europa)– Les propostes de reforma del Sistema Europeu d'Asil (SECA) suposen anar matant l'asil a Europa a base de mil retallades, això és el que conclou el nostre document de treball, publicat a dia d'avui.

«Ens preocupa molt que, en cas de tirar endavant aquestes propostes, donaran el pitjor cop a les persones més vulnerables. El suport que s'ofereix a nens que viatgen sols, dones en estat de gestació i famílies separades, en lloc d'incrementar-se, es veurà radicalment reduït», declarava el director regional de JRS-Europa, el jesuïta José Ignacio García. I afegia: «Apel·lem a les institucions europees per a què considerin de nou en l'impacte que tindran aquestes propostes, i que s'esforcin a millorar la solidaritat amb les persones refugiades d'Europa».
El JRS-Europa desenvolupa el Document de treball 6 amb recomanacions detallades, que s'agrupen en quatre àrees principals:

1. Prou d'externalitzar les responsabilitats en matèria de protecció.

2. Un compromís amb una solidaritat més gran amb les persones refugiades i entre els estats membres.
3. Prioritzar la inclusió social i la integració de persones immigrades forçoses en les societats europees.
4. Abstindre's del recurs desproporcionat i excessiu de la detenció.

El cos del document presenta una detallada anàlisi política de les propostes i ressalta les següents preocupacions clau.

Obrir la porta de l'hospital amb el pestell de seguretat posat: de seguir l'estela del pacte UE-Turquia, autoanomenat com a «exitós», en lloc de crear més passadissos de seguretat (p. ex. visats humanitaris, facilitats al reagrupament familiar, etc) que complementen el SECA en vigor, s'han introduït polítiques encara més restrictives per a accedir al territori de la UE. Encara seran més, les persones migrants forçoses que moriran al Meditarrani i en viatges perillosos en el seu intent desesperat d'assolir la seguretat.

Els qui s'enduran el pitjor cop seran els nens que viatgen sols: si s'aproven les propostes, els nens correran un risc més gran de ser detinguts, de veure's traslladats forçosament en aplicació del sistema de Dublín o de veure's forçats a posar les seves empremtes dactilars sota EURODAC, ja que s'ha rebaixat l'edat mínima de 14 a 6 anys.

Es mantindran separades les famílies: el dret a la vida familiar consagrat en la Carta de la UE i en la DEDH quedarà tocat. Les revisions imperatives del seu estatut fan perillar les oportunitat d'educació i ocupació, obstaculitzant la capacitat de les famílies per a mantenir la seva dignitat i procurar un entorn sa i segur als seus fills. Incrementen els riscs de destitució i d'exclusió social. L'ús de criteris imperatius d'admissibilitat sota el sistema de Dublín, en molts casos impedirà el reagrupament de les persones sol·licitants d'asil amb els seus familiars que ja resideixen en altres estats membres.

Augmentarà el nombre d'obstacles que han de salvar les persones sol·licitants de protecció: les propostes formalitzen conceptes problemàtics com «primer país d'asil», «tercer país segur» o «protecció interna». Les persones migrants forçoses hauran de passar el filtre d'examens preliminars abans fins i tot de que se'ls permeti presentar una sol·licitud de protecció internacional.

Els protegirem, però només una estona: la introducció de revisions imperatives de l'estatut mina la seguretat i permanència de l'estatut de les persones beneficiàries de protecció internacional. Aquest enfocament xoca completament amb els nivells de desplaçament que afronta el món. Simplement, deixa coixa la capacitat de les persones refugiades per a construir amb èxit noves vides dins de la UE.

Més que disminuir, augmenta la detenció: la legislació, potencialment, crea més circumstàncies en les quals es pugui detenir a les persones sol·licitants d'asil, com quan es neguen a posar les seves empremtes dactilars. La detenció pot provocar danys psicològics greus, i el JRS-Europa segueix advocant fermament contra l'extensió del seu ús per part dels Estats membres. Cal recórrer a les alternatives a la detenció per a reduir el patiment humà.

Com a conclusió, el document entén que el paquet de reformes representa una harmonització a la baixa i no a l'alça, dels estàndards de protecció a la UE. Com hem vist el 2015 i el 2016, les mesures restrictives representen un fracàs tant per a les persones migrants forçoses com per a la solidaritat entre estats membres. Baixar un altre esglaó seria molt perillosa en tots els sentits.

Brussel·les 30 de gener del 2017