Vulnerables i vulnerabilitzats

Josetxo Ordóñez Echevarría. (Post publicat al blog de Cristianisme i Justícia). Fa uns dies, uns quants membres de Cristianisme i Justícia vam poder compartir una deliciosa trobada amb Jon Sobrino. Sobre aquesta trobada escriu Josep Cobo al seu blog. El primer que va dir Jon Sobrino és que la història és “sang fluint”. Que la realitat humana, la biografia de la humanitat, es comprèn en la “sang que flueix”. Aquesta perspectiva inicial del “martiri” com a lloc epistemològic de l’esdevenir humà em segueix ressonant dins el cor des de llavors. És el “donar la vida” l’esdeveniment genuí per contemplar la realitat. Esdeveniment que m’atreveixo a dir que, per a Jon, existencialment té un revers en forma de “ser llevada la vida”. Donar i ser llevada la vida. Sang que flueix.
El Servei Jesuïta a Migrants Espanya presenta el seu informe anual 2015 sobre els Centres d’Internament d’Estrangers, els CIE. Un informe que recull les dades de 503 persones visitades en els CIE de Barcelona, Madrid i València l’any passat. L’èmfasi d’aquest informe està en el seu títol, que és el d’aquestes línies: “Vulnerables. Vulnerabilitzats “. L’informe diu que “vulnerabilitzada és aquella persona que ha estat portada a la situació de vulnerabilitat per mecanismes estructurals econòmics, polítics, socials i jurídics.

El patiment, la desigualtat social i el conflicte social són alguns dels símptomes dels mecanismes vulnerabilizadors. En relació amb el CIE, moltes persones internades són vulnerables per raó de condicions personals de partida: l’edat, el sexe, la salut, els vincles familiars, fins i tot per les seqüeles d’un procés migratori traumàtic. Més enllà d’aquestes condicions de vulnerabilitat, són vulnerabilitzades per les polítiques i les respostes jurídiques d’expulsió i d’internament. […] [P] ersones els drets i condicions de dignitat de les quals han estat vulnerats durant el procés d’expulsió i internament”.

Cal, però ja no és suficient, partir de la situació de vulnerabilitat de les persones privades de llibertat als CIE. La realitat ens ensenya que l‘internament per si mateix vulnerabilitza, destrueix les defenses psíquiques, físiques, contextuals, socials dels individus sotmesos a internament. La realitat de tots aquests anys acompanyant interns -des 2012 5.902 visites- ens ensenya que els dispositius legals d’exclusió/expulsió vulnerabilitzen. No es tracta ja de comprovar una mancança personal de resistència a l’adversitat, de manca de fortalesa individual, de manca d’èxit dels projectes migratoris individuals. Quedar-nos en aquest nivell de constatació pot implicar culpabilitzar els subjectes de l’enfonsament: són vulnerables; naturalment, no van resistir.

Però les persones tancades en els CIE són portades sistemàticament a la vulnerabilitat, vulnerabilitzades. I no ho eren en el moment abans de ser detingudes, dutes a presència judicial i internades.

És per això que el nostre focus en l’informe de 2015 es fixa en elles. Seria més tranquil·litzador pensar la vulnerabilitat prèvia i justificar així el que hem vist i sentit en els CIE. El preocupant és que la incessant “sang que flueix” ens ensenya l’entramat estructural d’un CIE que es pretén irresponsable però que vulnera, banalment, arendtianament, si em permeteu.

Quanta i quina mena de sang fluent veiem (i bevem) al CIE, només ho intueixo, ja que no em cap dir-la. A hores d’ara, sobre això prefereixo guardar silenci. Però no puc imaginar ara la necessitat de pensar l’internament i l’expulsió de migrants sense ella.