A propòsit de la tragèdia humanitària dels refugiats: dues humils recomanacions

Jesús Sanz. (Cristianisme i Justícia) Aquests dies s’està parlant molt de l’arribada de milers de refugiats procedents de diverses zones de l’Orient Mitjà que estan arribant a la Unió Europea. I més encara després d’aparèixer la fotografia d’Aylan, el nen sirià ofegat a les costes de Turquia la dramàtica imatge del qual ha recorregut el món, ha colpejat directament les nostres consciències i ha mostrat les vergonyes d’una Unió Europea impassible davant el que s’esdevé a les seves fronteres més pròximes.

Però la meva intenció no era escriure sobre les causes d’aquest conflicte, ni sobre la lenta resposta que s’està donant davant la onada més gran de refugiats succeïda a Europa des de la II Guerra Mundial. Únicament volia fer dues humils recomanacions que em venien al cap aquests dies relacionades amb la temàtica del refugi i la immigració, i que crec que ens poden ajudar a tenir una mirada empàtica i compassiva davant d’aquest drama humanitari.

La primera recomanació és una visita a dos espais molt propers entre si: el Museu Memorial de l’Exili a La Jonquera (Girona) i l’antiga maternitat d’Elna (França).

El Museu Memorial de l’Exili és un espai especialment centrat en l’exili republicà que hi va haver a partir del gener de 1939, després de la caiguda de Barcelona, i que va suposar que mig milió de refugiats busquessin la fugida cap a França passant pels passos de La Jonquera i Portbou. Més enllà de les causes històriques concretes d’aquest esdeveniment, el Museu és un espai ideal per reflexionar sobre l’exili i les seves conseqüències, tal com ens recorden les dues imatges que a manera de mirall es mostren a l’inici de l’exposició: una fotografia del exili de 1939 a la frontera hispanofrancesa al costat d’una altra fotografia dels anys 90 de l’exili de l’antiga Iugoslàvia.

La visita a aquest espai té un bon complement en un altre lloc que es troba a pocs quilòmetres després de passar a França: la maternitat d’Elna. Aquesta maternitat va ser fundada per Elizabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que després de ser a la guerra civil espanyola com a infermera voluntària, es va desplaçar al costat dels refugiats al sud-est de França, on la majoria van ser internats. Un cop allà, aquesta dona es va dedicar a buscar i ajudar a donar a llum les embarassades espanyoles que es trobaven en el camp d’internament d’Argelès-sur-Mer fins que, després de gestionar amb les autoritats franceses els permisos necessaris, es va encarregar d’ubicar una maternitat als afores de la localitat d’Elne. Allà va ajudar a donar a llum centenars de dones espanyoles refugiades i d’altres nacionalitats convertint aquest lloc, que avui es pot visitar i on es narra la seva història, en un espai d’humanitat enmig del dolor de l’exili.

Però a més del Museu Memorial de l’Exili i la maternitat d’Elna, l’altra recomanació que em venia al cap aquests dies és el llibre Emigrantes, de Shaun Tan. Emigrantes és una bellíssima novel·la gràfica que conta de manera commovedora i molt imaginativa la història de tantes persones que es desplacen a un altre país buscant un futur millor. La principal particularitat d’aquesta novel·la és que no hi ha paraules, atès que l’autor utilitza únicament els dibuixos com a fórmula per construir una narrativa silenciosa plena de sensibilitat, emoció i bellesa.

Però igual que en la recomanació anterior, també en Emigrantes se’ns mostra com una actitud d’acollida i confiança pot ajudar a construir llocs comuns guiats per la confiança per sobre dels murs i les fronteres culturals.

En definitiva, dues recomanacions que ens recorden de manera molt diferent com la creativitat també emergeix enmig del sofriment, el dolor o el desarrelament i que, al meu parer, ens ajuden a cultivar una mirada interior per, al seu torn, estendre una mirada empàtica cap al dolor i el sofriment. O si es prefereix, com de vegades s’afirma en clau cristiana, avançar en la recerca d’una mística d’ulls oberts.