Lola López "Els paquistanesos són un poble amb una important capacitat de convivència en la diversitat",

Amb el pinzell de la paraula, Lola López fa el seu dibuix d'aquest territori que va estar, fins fa seixanta-vuit anys, en mans de la corona britànica. "La joia de la Corona era l'Índia, i els territoris paquistanesos eren bàsicament rurals. Pakistan només hereta en el seu territori un deu per cent del potencial industrial de la colònia anglesa. El país neix, doncs, com una població rural amb poques infraestructures".

Aquestes mancances, segons López, han estat compensades per la tenacitat de la seva població: "s'han aconseguit moltes coses en molt poc temps. La gent pakistanesa és molt treballadora, hi ha una activitat permanent, i econòmicament es manega millor que la d'altres orígens".
En el seu discurs, Lola López posa de relleu l'èxode de milions de persones que es va produir quan els musulmans que vivien a l'Índia (8 milions) van marxar cap al Pakistan, i els hindús que vivien en terres pakistaneses van migrar a l'Índia. "Entre uns i altres va haver més de dos-cents mil morts". Fins al 1971, Pakistan va quedar dividit per l'Índia en dos territoris. Llavors, el Pakistan Oriental es va independitzar, passant a anomenar-se Bangladesh.

Un mosaic de punts de vista i de maneres de viure

El Pakistan és un país amb pocs recursos, "però no pobre, i té una enorme capacitat de treure'ls-hi rendiment", explica Lola López. I comença així l'enumeració del que segons ella són els reptes del país. Són, a més, pocs recursos que s'han de repartir entre una població nombrosa que va créixer encara més amb l'èxode del 1947. Aquells musulmans nouvinguts de l'Índia eren més rics que els autòctons i "van ocupar el territori laboral que van deixar els hindús". Fer front i superar aquestes desigualtats, és una altra de les fites d'un país territorialment i cultural molt fragmentat, on els costums i la política s'han entès de manera diferent a cadascuna de les seves províncies. "N'hi ha qui se sent atrapat en el nou estat. El cas més evident és el del poble pashtun, però no l'únic. També ho és el balutxi", comenta López, qui continua explicant que els territoris del nord-est "se senten més propers a països veïns com l'Iran", en confrontació amb el centralisme panjabí.

Es tracta d'un país ubicat entre regions estratègiques en les quals s'hi juguen els interessos internacionals d'Occident, com són l'Iran, l'Afganistan, la Xina i l'índia. D'aquí que la situació geoestratègica del Pakistan sigui molt conflictiva i la militarització molt alta, fins al punt que es tracta del "país més militaritzat del planeta". La despesa militar per part del govern és, doncs, molt elevada, en detriment del pressupost estatal en educació i benestar social. Es dóna així una inestabilitat per múltiples factors que fa que, a nivell social, la cohesió del país i la construcció de la identitat siguin tot un repte. Això, en un país on gairebé tothom és musulmà, però on hi ha també diversitat d'interpretacions d'aquest Islam compartit.

Més enllà de les dificultats que generen unes i altres diferències, sumades a la influència dels pobles de l'entorn, i vist tot plegat com una manera de superar-se i enriquir-se, fa que els paquistanesos tinguin, segons López, "una important capacitat de convivència en la diversitat".

Lola López, de la fascinació personal a la implicació professional

Va viatjar al Pakistan per interès personal en un parell d'ocasions fa 10 anys, i el seu vincle amb el país continua aquí, on ha participat en projectes d'inserció social de joves pakistanesos a Barcelona. Dirigeix des del 1993 el Centre d'Estudis Africans i Interculturals, que treballa amb comunitats de diferents orígens residents a Barcelona, motiu pel qual va entrar en contacte amb l'entitat Minhaj-ul-Quran, d'on és ara directora de projectes. És investigadora del grup 'Multiculturalisme i gènere' del departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i membre de la Taula per a la Diversitat del Consell de l'Àudiovisual de Catalunya. Ha col.laborat en l'impuls, al barceloní barri del Poble Sec, d'un club de cricket, l'esport de masses que pakistanesos i indis van heretar de la colonització anglesa. Manifesta la seva fascinació per la bellesa dels paisatges del Pakistan, on "hi ha més de cent trenta cims de més de 7.000 metres".