Informe CIE 2017: Sofriment inútil

Aquest matí s’ha presentat a Barcelona l’informe anual del Servei Jesuïta a Migrants (SJM) sobre la situació als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) a Espanya. De les dades recollides durant l’any 2017 es conclou que es consolida la lògica del CIE-frontera: internaments i repatriacions ràpides, sense temps per identificar perfils de vulnerabilitat i protecció.

Es denuncia, un cop més, que els CIE són espais en els quals milers de migrants pateixen un sofriment inútil, i es reclama que no calen centres d’internament sinó una política migratòria diferent.

El Servei Jesuïta a Migrants és una xarxa d’entitats que treballen en l’acompanyament de persones migrants i en la defensa dels seus drets. Entre les seves accions, compta amb equips de voluntaris i voluntàries que visiten persones internes a diversos CIE de l’estat espanyol, concretament s’han visitat els CIE d’Aluche (Madrid), Zona Franca (Barcelona), Sapadors (València), La Piñera (Algesires) i Isla de las Palomas (Tarifa). Fruit d’aquest treball, de l’experiència de l’acompanyament i de l’anàlisi de les xifres sobre els internaments i els procediments de devolució i expulsió, es presenta cada any un informe sobre la situació als CIE.

Per la directora de la Fundació Migra Studium, entitat del SJM a Barcelona, M. Carmen de la Fuente l’informe ha de ser una eina per posar el focus sobre el sofriment que pateixen les persones als CIE. És un sofriment evitable, ha dit, si disposem d’una política migratòria humana, que posi l’accent en l’acollida. Per això ha reivindicat el tancament de tots els CIE.

Les xifres

Josep Buades, coordinador de l’informe, ha presentat algunes de les dades que s’hi recullen. L'any 2017, 8.814 persones van ser internades en un CIE. Això representa un increment del 16% dels internaments. Un 62% d'aquestes persones, 5.358, van ser finalment posades en llibertat, dada que posa de manifest que el seu internament ha suposat un sofriment inútil. Entre les persones internades durant l’any 2017 hi ha hagut 396 dones i es van identificar 48 menors.

La lectura de les diverses dades que recull l’informe mostra una dinàmica de CIE-Frontera, és a dir, que són utilitzats com a espais de contenció de les migracions, per portar a terme ràpides repatriacions de persones tot just desembarcades de pasteres, amb menors garanties i sovint sense possibilitat d’identificació de persones vulnerables i amb necessitats de protecció. Tot plegat posa de manifest que Espanya acull als qui arriben amb la detenció, l'internament i la ràpida repatriació.

Un CIE en frau de llei: el cas d’Archidona

Respecte als fets viscuts durant aquest any l'informe esmenta especialment els fets d'Archidona, el novembre de 2017, quan el Ministeri de l’Interior va habilitar el centre penitenciari Màlaga II d’Archidona com a CIE provisional, en contra del que disposa la llei i la jurisprudència constitucional. Hi van ser internades 577 persones i es va produir el tràgic fet del suïcidi d’un dels interns.

S’hi ha referit durant la presentació José Javier Ordóñez, advocat que assessora el grup de visites de Migra Studium, que ha qualificat de “delirants” les condicions que es van trobar les persones internades a Archidona.

Aquest fet senyala la intenció del govern d'aprofundir cada vegada més en les dinàmiques esmentades dels CIE de frontera i en la política de control de la migració. Aquest tipus de macro centres d'internament dificulten l'accés a drets, les tasques d'identificació i l’eventual protecció i establiment de condicions dignes d'acolida.

Visites als CIE: persones en situació de vulnerabilitat i drets vulnerats

Del treball que fan i de la realitat que es troben els voluntaris que visiten els CIE n’ha parlat Margarita García O’Meany, coordinadora del grup de visites de Migra Studium. El 2017 els diversos equips del SJM van visitar 674 persones de 42 nacionalitats, identificant i acompanyant persones vulnerables i desprotegides a 5 CIEs de l’estat espanyol.

Pel què fa al CIE de Barcelona, durant l’any 2017 hi van passar aproximadament 1820 persones. Migra Studium va acompanyar 208 persones –un 11,43% dels interns-, a través de 624 visites.

Margarita García ha assenyalat les qüestions que segueixen preocupant més, a partir del què es troben a les visites. Es tracta dels casos de persones amb situació de vulnerabilitat, especialment la presència de menors, alguns dels quals no són identificats com a tals, els problemes de salut física i mental que pateixen alguns interns, la difícil comprensió de la seva situació jurídica o les dificultats per accedir a serveis com els d’intèrpret.

Exemple especialment greu de la presència al CIE de persones en situació d’extrema vulnerabilitat és el cas d’una persona que patia ceguesa. Ho ha explicat Miguel Medrano, voluntari que va ser alertat per un intern que al CIE hi havia una persona cega, a causa d’un accident. Malgrat aquesta discapacitat evident, es va decretar el seu internament al CIE. “Allà es va trobar amb la bondat dels seus companys, que el van fer visible”, ha dit el voluntari, que va poder entrevistar-se amb l’intern i alertar els serveis jurídics de Migra Studium per iniciar les gestions per aconseguir que fos posat en llibertat.

La coordinadora del grup de voluntaris, Marga Garcia, ha explicat quin es el sentit de les visites i la presència de les ONG al CIE. En primer lloc acompanyar la persona, i a partir d’aquí, observar el respecte als seus drets, detectar i prevenir possibles vulneracions de drets. “Som una finestra de cara a la societat civil”, ha dit, “uns ulls que intenten veure i explicar el que està passant en aquests espais foscos”.

D'altra banda, l’advocat José Javier Ordóñez ha recordat que també els Jutges de Control i el mateix Defensor del Pueblo han dictat interlocutòries o emès recomanacions en el mateix sentit pel què fa a la necessitat de garantir els drets de les persones internes.

Més enllà del temps de l’internament, el contacte amb els voluntaris permet, en alguns casos, iniciar un camí d’acompanyament fora del CIE, perquè com remarcava M. Carmen de la Fuente, quan un intern surt del CIE es troba en una situació de màxima vulnerabilitat: “el patiment que ha viscut té unes conseqüències”.

Alternatives

De la Fuente també ha insistit en l’existència d’alternatives possibles a l’internament, a través d’una política migratòria que posi l’accent en l’acollida. Les respostes no han de passar pels CIE si no per l'articulació d'alternatives a la detenció per les persones acabades d'arribar, en centres de primera acollida dignes, per l'apertura de vies legals que permetin a les persones entrar regularment en el territori i possibilitar una estància segura que obri portes la inclusió.

Ampliació:

Informe SJM 2017: Sofriment inútil [descarregar]

Informe del grup de visites de Migra Studium al CIE de Barcelona [descarregar]

Imatges de l’acte de presentació de l’Informe SJM 2017 [descarregar]

Video de l'acte de presentació [Enllaç]

Contactes premsa: comunicacio@migrastudium.org -  (Santi Torres)