Immigració i noves cruïlles. Com ser profeta en un món divers

Alberto Ares. (Publicat al blog de Cristianisme i Justícia) La nostra vida té sentit només en relació amb els altres. L’ésser humà es coneix donant-se a conèixer, es veu veient-se veure, explora el seu cor internant-se en els altres. La trobada amb els altres és el que ens construeix com a persones. Aquesta és una de les riqueses que ens traça la mobilitat humana.

¿Com ser profeta en el nostre món divers davant les noves cruïlles i fronteres que ens plantegen les migracions internacionals?

Quins camins?

1. Vivim en una societat cada dia més envellida, que necessita “sang jove” i creativitat per fer front als nous reptes que ens planteja un món global.
2. Les dades confirmen que les persones migrants han vingut per quedar-se, per continuar un projecte migratori al nostre costat, junts. Aquesta va ser la tendència que els espanyols hem seguit en molts moments de la nostra història, cap a Amèrica, Europa del Nord…, entre d’altres.
3. Les disposicions i polítiques que veuen els fluxos migratoris només en clau mercantilista i de força de treball, estan dificultant la cohesió social i l’enriquiment que es produeix en la trobada, juntament amb una correcta gestió de la diversitat.
4. No té sentit seguir implementant gairebé únicament polítiques de control, sense gestionar la diversitat en clau d’hospitalitat i de projecte comú. Si no invertim i apostem per la cohesió social, sobretot en els barris més empobrits, estarem creant un brou de cultiu font de conflictes i de bosses de pobresa.

Quines cruïlles?

Hi ha almenys quatre cruïlles o fronteres que se’ns plantegen en els nostres dies:
1. La gestió de la diversitat que enriqueix les nostres societats i que necessita cura, atenció i compromís.
2. La globalització de la indiferència, que sembla anestesiar-nos i ens impedeix compadir davant la realitat dels altres, en especial dels que més pateixen.
3. La persona i no l’economia hauria de ser la peça central de les nostres societats. Quan anteposem els diners, la por, a la dignitat de la persona, s’acaba legitimant la pèrdua de drets humans, donant lloc, tant en les fronteres (Tarajal, Lampedusa, Melilla…) com en el nostre territori (CIEs), a episodis que ens avergonyeixen i en els quals es denigra les persones. No podem seguir consentint aquestes pràctiques reiterades de vulneració de drets bàsics.
4. La desigualtat segueix creixent a passos de gegant en el món i al nostre país. Un món desigual ens perjudica a tots, deixant en la misèria milions de persones. Una desigualtat que genera més bosses de pobresa, violència, opressió… i que perpetua en el poder les mateixes elits a nivell mundial.

Algunes “fletxes grogues”

1. Les comunitats d’hospitalitat obren nous camins de revitalització de la vida en comú com un signe de l’anunci de l’Evangeli i es presenten com una invitació i una alenada d’aire fresc dins de les nostres societats. Ens hi juguem, molt com a societat i Església, en les nostres presències amb les persones més vulnerables. Compartir sostre, vida i projecte és avui, a la meva manera de veure, un fort signe profètic. En aquesta perspectiva, penso que és molt important que les nostres comunitats integrin la dimensió d’hospitalitat.
2. Caminar junts, compartir una visió, estar units en la missió, és fonamental. Mirar la realitat, els escenaris, des d’una mateixa òptica encara que amb mirades diverses, ens ajuda a obrir les nostres ments, dinamitzar noves energies i ser testimonis profètics. Els desafiaments que ens planteja el nostre món actual, la complexitat i interconnectivitat global, necessiten avui més que mai estar units en la missió, des de compromisos més forts i amb respostes creatives i transformadores.
3. Si volem ser profetes en el món actual és fonamental prendre una actitud proactiva, sortint al carrer i trobant-nos amb la vida arran de terra. La nostra vida, en allò més nuclear, té un humus comú que compartim amb cada ésser humà. Som pelegrins que emprenem en la vida un camí d’anada (viatge) i al mateix temps un retorn a la llar. Aquest és un dels elements que ens fa reconèixer el món com la nostra llar: “Som fills d’un Pelegrí, la llar del qual és el món”.
4. El papa Francesc ens recorda la importància que l’Església surti al carrer, s’arremangui i prengui partit pels més necessitats, es converteixi en hospital de campanya i tingui sempre les portes obertes.
5. Quan sortim al carrer, no és per comunicar un eslògan o per vendre un producte, sinó per comunicar una “bona notícia” que brolla d’una passió i una alegria. No podem oblidar-nos que en aquest procés necessitarem discerniment, creativitat i audàcia.
6. Una actitud profètica en el nostre món actual és la incidència pública, que busca la transformació social fonamentada en la proximitat amb els exclosos i des de l’anàlisi social.
7. L’ésser humà només troba el sentit de la seva existència quan para esment en una doble experiència: la d’existir perquè un Altre li ha donat la vida i la d’existir per a una altra cosa que no s’esgota en ell mateix. Hi ha, a la meva manera de veure, dues guies que ens ajuden a cultivar una actitud profètica: viure arrelats i enamorats.
8. Viure arrelat és reconèixer que cada ésser humà és com un arbre que enfonsa les seves arrels en allò que dóna sentit a la seva vida, que fa fluir a borbolls la saba per la seva soca fins arribar a l’últim brot de les seves branques. Aquestes arrels tenen noms i cognoms: la nostra família, amics, educadors…, i per als creients, Déu. Viure arrelat significa viure amb agraïment i connectat a la vida.
9. Viure enamorat, significa cuidar i alimentar l’experiència que ens mobilitza en allò més profund. La nostra tasca és apassionant, però no sempre és fàcil. Necessitem mimar l’experiència profunda que dóna sentit al que fem. És una cosa així com l’amor de parella o una gran amistat. Necessita cura, i fer memòria de la primera trobada. Allò de què ens enamorem, allò que captivi la nostra imaginació, ho afectarà i ho decidirà tot.

El llibre complert a Cristianisme i Justícia
Una entrevista a l'autor la podeu visualtizar aquí