"Ens preocupa que el discurs actual porti a diferenciar massa entre migrants econòmics i refugiats"

En què consisteix l’acollida i l’atenció que oferiu des de Migra Studium i més en concret, des del programa que tu coordines?

El programa d'acollida aborda diferents vessants. Per nosaltres és molt important la primera acollida, que seria aquell primer contacte amb la persona, per esbrinar quina és la seva demanda i si hi podem donar resposta des de Migra Studium, amb les nostre activitats i serveis.

És possible que la persona vingui a Migra buscant formació, però que en aquell mateix moment ens adonem que té problemes amb la targeta sanitària o amb algun altre document. Llavors el que fem és adreçar-lo des d'aquí al servei més apropiat per poder solucionar el seu problema.

L'acollida implica una escolta activa, no oferir d’immediat el que fem sinó estar molt atents tant a la demanda explícita que fan les persones com a la demanda “latent” que a vegades només es descobreix després d’una estona llarga de conversa.

Quins serveis oferiu des de l’acollida?

El programa el conformen les classes de llengua (castellà i català), informàtica i els cursos de formació laboral. Totes aquestes activitats les realitzen els nostres voluntaris i el que pretenen és que les persones vagin sumant noves habilitats que els facilitin participar de la nostra societat.

A nosaltres ens agrada parlar més d'Espai d'acollida que no de classes, ja que la nostra tasca és donar eines per a que les persones puguin moure's per la ciutat i així ser autònomes, sigui a través de les classes o d'altres activitats. Però intentem per sobre de tot ser un espai, espai de trobada, d'encontre... És des d'aquí on es pot treballar la cohesió social.

Aquests dies estem vivint a Europa una dramàtica crisi de refugiats amb molt seguiment per part dels mitjans de comunicació. Com heu notat a Migra els darrers mesos l’afluència de persones susceptibles de demandes d’asil? De quins països venen?

La veritat és que aquí a Migra encara no hem notat una gran afluència de persones demandants d'asil. Sí que es cert que en els últims mesos han arribat més persones, per exemple, d'Ucraïna fruit del conflicte que hi ha en aquell país. També més persones de Síria, més que abans, però encara no ens ha arribat tota la gent que veiem creuant la frontera d'Hongria. Aquestes persones, malauradament encara no han pogut arribar.

Quina diferència hi ha entre un refugiat i un immigrant econòmic? Feu alguna diferència en la vostra atenció?

És un tema del que podríem parlar molta estona... Pel que fa a la nostra tasca d’acollida no volem fer grans distincions. La frontera tampoc és tan clara. Moltes vegades, el que considerem un migrant econòmic és possible que hagi estat una persona susceptible de refugi, però, que en el moment de la seva arribada, i tenint en compte que Espanya concedeix molt pocs estatuts de refugiats, no ho va demanar. És cert que les persones que venen de Síria, Ucraïna, Afganistan... venen d'una situació molt extrema de conflicte i a més no poden tornar al seu país d'origen. Però que passa amb una persona que ve de Nigèria, fugint de la pobresa, enganyada per màfies, fent un recorregut que de vegades dura anys pel nord d'Africà i que arriba aquí i es veu obligada a exercir la prostitució perquè és l'única sortida per pagar un deute que tardarà anys en saldar..? Se m'ocorren altres casos de persones d'altres països, com l'Afganistan, l'Índia, la Costa d'Ivori... Em sembla que no podem fer distincions quan es tracta en tots els casos d’un sofriment enorme...

Què feu però si veieu que una persona és susceptible de demanar refugi?

El que fem és derivar-la al servei o a l’entitat més adient. Això també ens ajuda a veure si persones d'altres orígens, poden demanar refugi.

D’altra banda però, la persona refugiada necessitarà també conèixer la llengua del país, conèixer els seus trets culturals, el context, el funcionament del mercat de treball... I és per això que l’acollida no serà molt diferent a les persones migrades que ja conviuen amb nosaltres i van arribar fa anys... Tot i així, si que estarem atents per veure si es plantegen noves necessitats.

A Migra treballem també per promoure la cohesió social, per això hem d'acollir la diversitat. Fixar-nos en les diferències, i començar a establir etiquetes entre les persones no ajuda a una societat cohesionada. Ens preocupa que el discurs actual derivi cap a diferenciar massa entre migrants econòmics i refugiats.

Què és el que podrà oferir Migra davant la previsió de l’acollida a Barcelona de centenars de nous refugiats?

Doncs continuarem treballant com fins ara, ja que la nostra feina no és un "esprint" sinó una “carrera de fons” que no fa molt soroll, però que implica treballar molt dia a dia: donant a les persones que arriben a aquest país les eines necessàries. Continuarem oferint cursos de llengua i formació laboral i estarem molt atents per si hem de fer canvis en les nostres activitats, per donar resposta a les noves necessitats. Continuarem sent flexibles, seguirem defensant els drets de les persones, siguin migrades o refugiades ...

Ara per ara, estem esperant, però creiem que, amb l'experiència d'aquests últims anys podrem donar resposta. Sí que caldrà potser reforçar el programa. Veurem..., ara per ara estem a l'expectativa.

A Migra parleu sempre de crear ponts d’encontre i diàleg. Creus que aquests ponts estan ara amenaçats o continuen sent sòlids?

Hem de treballar per seguir construint aquests ponts, i molt em temo que mai els deixarem de construir... L'important es des d'on construïm, hem de treballar des de l'encontre, reconeixent les nostres diferències, reconeixent a l'altre des de nosaltres mateixos...i abraçant la dificultat que això implica.

Entrevista: Santi Torres