El SJM reclama transparència amb els CIE

El passat dimecres, 14 de setembre, es va presentar a Madrid l'informe del Servei Jesuïta a Migrants (SJM) sobre els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) que es realitza anualment des de 2010 i que enguany rep el nom de “Vulnerables vulnerabilizados". A través de l'acompanyament que realitza el SJM podem mirar de forma més intensa a les persones més vulnerables entre les vulnerables: malalts, víctimes de tracta, sol·licitants d'asil, persones a qui ningú visita... A  tots ells es dedica aquest text.L'informe aborda de manera general continguts relacionats amb els CIE espanyols i, de manera particular, amb aquells on el SJM desenvolupa presencialment el seu treball (Barcelona, Madrid i València).

D'acord amb les dades proporcionades pel Ministeri de l'Interior, en 2015 es van incoar 30.614 procediments d'expulsió i van ser dictades 20.552 ordres d'expulsió, de les quals van ser executades 6.869. Però d'aquest nombre de persones expulsades del nostre país només 2.871 d'elles van ser expulsades des dels CIE. Tenint en compte que en 2015 van ser internades en els CIE un total de 6.930 persones, es conclou que només van ser expulsades del país el 41,42 % d'elles.

Per aquest motiu durant la presentació, Miguel González, Coordinador del Servei Jesuïta a Migrants s'ha referit a la utilització dels CIE com a “dispositius de control fronterer” que “ens introdueixen de ple en un món d'excepcionalitat jurídica”, on persones que només busquen un millor futur, “són recloses o veuen les seves llibertats seriosament restringides”. “Això no té justificació”, ha emfatitzat.

Cal tenir present -assenyala l'informe- la gran quantitat de persones internades malgrat ser potencialment “inexpulsables”. A Madrid, la proporció de persones visitades que després van ser expulsades arriba al 49%. El 51% d'elles van ser alliberades sense ser expulsades. Però a Barcelona, solament el 45% de les persones visitades van ser finalment expulsades o retornades. El 53% va ser posat en llibertat i el 2% traslladat des del CIE a presó, ja que les seves expulsions no eren viables, de manera que van seguir complint les penes privatives de llibertat prèvies a l'internament.

Santiago Yerga, coordinador del Programa de CIE de Pobles Units i del informe del 2015, ha analitzat, a partir de les xifres facilitades per la Direcció general de la Policia i de la Direcció general de Política Interior, ambdues adscrites al Ministeri de l'Interior, les expulsions i devolucions dutes a terme des d'Espanya. S'ha referit a les causes legals que han donat lloc a aquestes expulsions i devolucions; bé de persones arribades irregularment a Espanya en embarcacions que han estat internades; bé de persones nacionals d'algun Estat membre de la UE que han estat expulsades; o menors identificats com a tals en els diferents CIE; i, finalment, també ha parlat de les sol·licituds de protecció internacional efectuades des d'aquests establiments.

Ha destacat que, malgrat el descens de repatriacions des dels CIE, el nombre d'aquestes es manté, per la qual cosa cal deduir la consolidació de la “expulsió express”, com a instrument perniciós en el control dels fluxos migratoris. També ha fet referència a les mancances en els procediments de determinació de l'edat, que ha comportat que almenys 19 menors fossin identificats com a tals, una vegada ingressats en els CIE. En tercer lloc, ha afirmat que les sol·licituds de protecció internacional admeses a tràmit en els CIE (196) són molt escasses en el context geopolític en el qual se situa Espanya. També ha indicat que gairebé la meitat de les dones són internades en el CIE d'Algesires (41,53%), la qual cosa condueix inevitablement a mirar i seguir tenint present a la Frontera Sud.

Finalment, ha instat a una homogeneïtzació de les normes de règim interior entre els diferents CIE i a un desenvolupament tècnic i rigorós del Reglament regulador dels CIE que permeti un tractament idèntic en drets i obligacions per a les persones internes.

L'advocat José Javier Ordóñez, per la seva banda, va abordar el treball que el SJM desenvolupa en els CIE de Barcelona, Madrid i València a través dels equips de voluntaris de Pueblos Unidos, Migra Studium i la delegació valenciana. Les persones visitades pel SJM han sumat la xifra més alta des de 2012 (503) i, conseqüentment, també s'ha superat el nombre de visites respecte d'anys anteriors (1.536). Aquestes visites han posat en relleu que un 20% d'elles s'han realitzat a dones (tenint en compte que a Barcelona no s'interna a dones).

La nacionalitat majoritàriament atesa ha estat la marroquina, seguida d'Algèria, Nigèria, Colòmbia i Camerun, reflectint-se que són persones amb un període llarg de permanència a Espanya (4 o més anys de mitjana) i amb vincles familiars extensos. Un nombre ampli de les persones visitades estaven internades per ordres prèvies d'expulsió per estada irregular, havent estat detingudes en gran manera arran d'una sol·licitud de documentació identificativa en la via pública (36%).

Les visites realitzades als CIE pel SJM han permès assistir i identificar a persones malaltes, persones que han referit ser agredides a l'interior del CIE, persones als qui ningú visita, víctimes de tracta d'éssers humans, menors i sol·licitants de protecció internacional.

El SJM insisteix a reclamar el tancament dels CIE; mentre, advoca per que s'acudeixi a l'internament sol com a últim recurs, quan falli tota una altra mesura cautelar alternativa; però que també es potenciïn les alternatives a l'expulsió. Així mateix emfatitza que cal seguir millorant les condicions de vida de les persones que sofreixen internament.