"Casa Nostra, Casa Vostra": esdevinguem veritables agents d'hospitalitat

Oriol Prado. (Publicat al blog de Cristianisme i Justícia) Aquestes setmanes l’hospitalitat és a l’ordre del dia dels mitjans de comunicació i, potser també, de les nostres vides. L’acollida de persones migrades i refugiades ens convoca a sortir al carrer, entorn la campanya “Casa Nostra, Casa Vostra”, el proper dia 18 de febrer. En aquesta manifestació es farà una crida a les institucions catalanes a “actuar definitivament perquè Catalunya sigui terra d’acollida” i alhora que es garanteixi “la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades” al nostre país.[1]
Moltes entitats, entre elles Cristianisme i Justícia i la Fundació Migra Studium, hem signat el manifest i treballem des de fa temps, cadascuna des del seu àmbit, per a que l’acollida de les persones migrades i refugiades sigui una realitat. En tot cas, no oblidem que ens trobem davant una situació nova que requereix, tant des de la reflexió com des de l’acció, respostes noves. Noves, i sovint improvisades, són les reaccions dels estats i la Unió Europea a l’arribada de refugiats, nova és la política de fronteres, nova és l’aparició de partits de caire marcadament xenòfob en diversos països europeus… I massa antigues són algunes guerres, com la de Síria, a les que les organitzacions internacionals són incapaces de donar-hi resposta, o períodes de fam cíclics en alguns països africans, ara agreujats pel canvi climàtic. Davant d’aquesta realitat la resposta a les migracions cal que posi per davant la persona i la seva dignitat.

La resposta col·lectiva que arriba amb aquesta manifestació, com tantes altres vegades, està esdevenint un clam per a l’esperança de tantes persones que la van perdent, dia rere dia, embarcant-se en costes inhòspites de la nostra Mediterrània, travessant fronteres hostils o refugiats en camps on la tela que fa de refugi és tan prima i fràgil que la darrera onada de fred ha fet estralls.

Tot fent un zoom a la realitat del que està passant a dins i fora de fronteres europees trobem que el focus s’ha traslladat des de les costes de l’Egeu entre Grècia i Turquia -després del pacte entre la Unió Europea i Turquia el moviment de persones s’ha reduït- fins a les costes de Líbia, on la travessia de la Mediterrània fins a les costes italianes és molt més llarga i, per tant, perillosa, havent de lamentar un nombre de morts molt més gran[2]. El focus és present també a les fronteres de Ceuta i de Melilla on hi ha construïdes tanques que pretenen ser infranquejables (les barreres físiques mai són infal·libles si el que hi ha al darrera és el somni desitjat) molt abans que el president dels Estats Units hagi dit que vol construir-ne també una a la frontera sud del país. El focus és present als carrers dels nostres pobles i ciutats on la vulnerabilitat en que viuen les persones migrades provoca situacions laborals precàries i, en molts casos de clandestinitat, o l’arbitrarietat amb que són internades en CIE. Amb tot, es fa ben necessària l’acció d’entitats, com ara Migra Studium, que treballen per a la dignitat, els drets i el desenvolupament d’aquestes persones per a que puguin assolir la plena autonomia.

El clam que ens proposa la propera manifestació és necessari en un triple sentit. Un primer sentit, potser el més urgent i el més evident, un clam als governs i institucions que tenen la capacitat legislativa i econòmica i, alhora, l’obligació conseqüència dels compromisos adquirits, d’una acció concreta, ràpida, que faciliti l’arribada al nostre país de les persones que estan fugint de la guerra o de la fam. Al mateix temps, aturar més morts a la Mediterrània (5.082 registrades el 2.016, la realitat incloent les no registrades, per desgràcia, incrementa aquesta xifra)[3].

En segon terme, un clam que remogui i commogui els nostres entorns i més enllà d’aquests, de vegades insensibles a aquesta realitat. Cal que aquesta realitat que avui truca a la porta, pugui trobar una porta oberta, que l’arribada de persones que busquen senzillament viure, no ens deixi indiferents i no ens passi desapercebuda. Es tracta d’un clam de dignitat, de descobrir en el migrant la dignitat íntegre com a ésser humà i, des de la dimensió comunitària que els puguem oferir des de la nostra xarxa, pugui assolir la seva plena autonomia, lluny de les causes que el van fer marxar del seu país d’origen. Es tracta de desvetllar-nos i descobrir que la realitat de les persones migrades podria ser la nostra realitat i demanar-nos com esperaríem ser rebuts nosaltres si haguéssim de viure el seu viatge.

Finalment, cal un tercer clam, potser el més exigent i transformador. Un clam que es dirigeix directament a la persona, un clam que emana directament de l’Evangeli: “Era estranger i em vau acollir” (Mt 25, 35), qüestionant-nos què és l’hospitalitat per a cadascú de nosaltres. Un clam que ens demana una resposta que s’allunya dels discursos i dels llibres i s’apropa a la persona; a un canvi de mirada, a fer-nos trobadissos, a oferir una escolta. Cadascú des de la nostra realitat, amb plena disponibilitat, per reconèixer l’essencial dignitat de la persona migrant, com de qualsevol altra persona i, en conseqüència, activar una nova mirada i descobrir com aquesta dignitat pot haver estat malmesa. Deixar-nos commoure per aquesta realitat i passar a l’acció: acollir aquell estranger de l’Evangeli, ben viu avui, per a que recobri la dignitat: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” (Mt 25, 40).

Que la propera manifestació sigui un èxit dependrà, no tant del nombre de persones que hi vagin –esperem que moltes–, sinó de la capacitat d’acollida que se’n derivi, tant per part de les institucions que se sentin interpel·lades a canviar les seves polítiques en pro de les persones migrades i refugiades com de les comunitats o col·lectius que puguin oferir mitjans d’acollida i finalment de les persones que, cadascuna en la seva mesura, en sortim transformades i esdevinguem veritables agents d’hospitalitat.

[1] Manifiesto de la campaña “Casa Nostra, Casa Vostra”. https://www.casanostracasavostra.cat/manifest

[2] Según los datos de la IOM el número de llegadas en 2016 por mar a Grecia (173.614 personas) fue muy similar al número de personas llegadas por mar a Italia (181.436). Por el contrario, el número de muertes registradas en Italia (4579) fue más de 10 veces superior al de muertes registradas en Grecia (434). Esta es una de las consecuencias más duras del acuerdo entre la UE y Turquía.

[3] Datos obtenidos de la IOM: http://migration.iom.int/docs/2016_Flows_to_Europe_Overview.pdf