Comunitat d'Hospitalitat Arrupe: acollida i solidaritat

[Article per la Campanya Seguimos de la Compañía de Jesús]. La campanya #Seguimos que ha impulsat la Companyia de Jesús ha donat ajuda a diversos projectes d'hospitalitat del Servei Jesuïta a Migrants (SJM), entre ells la Comunitat de Hospitalitat Arrupe. Aquesta comunitat neix de la unió de forces de Migra Studium amb la Companyia de Jesús i el Casal Loiola, per donar resposta a l'emergència pandèmica i reforçar la Xarxa d'Hospitalitat de Catalunya.

Durant la primera fase de la pandèmia, el projecte va donar resposta a la urgent necessitat d'habitatge que pateixen moltes persones migrants. En un món de portes tancades, on centenars de persones perden la vida en el seu viatge migratori, la Comunitat Arrupe acull i ofereix un sostre i una llar a sol·licitants d'asil i migrants vulnerables.

Les incorporacions a aquesta comunitat s'han fet progressivament i fins al moment el projecte ha possibilitat l'acollida de gairebé 20 persones, amb una mitjana de 5 persones acollides simultàniament per assegurar un bon acompanyament i un ambient de família. Totes elles són persones molt actives, a qui tenir una llar possibilita continuar estudiant i buscant treballs.

Des de l'inici, el voluntariat ha estat el cor de el projecte, oferint classes de castellà i català, d'informàtica, activitats lúdiques, ajuda a l'hort, i sobretot la presència als migdies i a les nits. De la mateixa manera, està sent fonamental la col·laboració de moltes famílies que setmanalment fan la compra del menjar i altres productes bàsics.

Testimoni de l'Anna-bel, implicada en la Comunitat Arrupe

"Avui l'alegria ha estat majúscula! Al Casal Arrupe, ens ha vingut a visitar Karim. Al veure'l, respectant les distàncies marcades per la pandèmia, tots l'hem saludat efusivament i li hem dit com ens alegrava que hagués vingut a visitar-nos. La seva resposta sorgida des del cor ha estat clara i sincera, emocionant per a tots: És casa meva!

Qui no diria casa a aquell espai en el qual ha viscut un temps i ha ajudat a vestir i omplir de vida? On ha cuinat, netejat, ha conviscut amb altres persones, s'ha sentit acollit i cuidat? És casa meva! Com ara és casa seva la de la família d'acollida on ha tingut la sort d'anar per poder seguir endavant. Casa meva... la importància de sentir-se esperat, acompanyat, segur i protegit; la necessitat de sentir-se estimat perquè sí, simplement perquè s'és persona i la persona té un valor absolut; i només una altra persona des de l'escolta, l'amor i la tendresa, la pot ajudar a curar de les seves ferides i superar les pors i tristeses ".

Testimoni d'en Kamal, 20 anys, el Marroc

"Amb 17 anys vaig decidir creuar en pastera cap a Espanya buscant un futur millor en un país on no coneixia ningú ni parlava el seu idioma. A l'arribar a Barcelona tot em va costar moltíssim, primer vaig estar un mes i mig al carrer dormint en un parc. Allà vaig conèixer un senyor que em va portar a una comissaria perquè pogués entrar en un centre de menors. Com només em faltaven 5 dies per complir els 18, per a la policia ja no era menor. Em van dir que havia de tornar al carrer, em vaig bloquejar.

Després d'un temps més al carrer, vaig passar 5 mesos en albergs. Em van parlar del projecte de la Xarxa d'Hospitalitat. Llavors va començar la meva millor etapa a Espanya. He estat any i mig amb tres famílies diferents. Ha estat una experiència brutal, he après moltíssimes coses. He pogut començar a estudiar un grau mitjà, els professors estan molt contents amb mi i jo amb ells."