Quan l’hospitalitat es fa pràctica quotidiana

Dijous al vespre, la seu dels Jesuïtes de Catalunya a Barcelona va acollir la presentació del llibre Ser puerta abierta. La hospitalidad en el corazón de la espiritualidad, un acte que va prendre la forma d’una conversa compartida sobre què signidica, avui, “viure amb la porta oberta”, amb veus de diverses persones que ho practiquen. La trobada es va centrar en una paraula que a Migra Studium no és teoria, sinó vida quotidiana: hospitalitat.

El llibre, publicat al segell SalTerrae i signat per Alberto Ares, Jennifer Gómez i María del Carmen de la Fuente, defensa l’hospitalitat com una força capaç de “sanar ferides”, “unir allò que està separat” i teixir fraternitat en una societat marcada per la por. Rellegeix les arrels bíbliques i la tradició cristiana de l’acollida amb exemples concrets i mirada realista. No parla d’una hospitalitat idealitzada, sinó concreta: la que es practica enmig de la fragilitat i construeix comunitat des de la quotidianitat.

La nostra directora, Maria Coll, va obrir la trobada connectant el contingut del llibre amb la realitat que vivim cada dia a Migra Studium: l’acollida com a espai segur, com a lloc on les persones poden seguir el seu camí. Va recordar que l’hospitalitat no és només un projecte, sinó una manera de situar-nos davant del món i davant de l’altre.

Maria del Carmen de la Fuente, coautora del llibre i coordinadora del sector social de Jesuïtes a Catalunya, va presentar l’obra com el “fruit d’una experiència reflexionada”: una síntesi que neix del que s’ha anat vivint. Va insistir en una idea que va ressonar al llarg de tota la conversa: l’hospitalitat no es pot quedar en el discurs. S’ha de practicar. És gest, és temps, és presència. És seure, escoltar, compartir taula. És sostenir processos lents. És perseverar.

En la seva intervenció, De la Fuente va apuntar arrels i fruits de l’hospitalitat. Entre les arrels, va subratllar que l’hospitalitat és un valor intrínsec a la humanitat, present en tradicions religioses i humanistes, i vinculada a l’instint de protecció de la vida. També la va connectar amb el relat bíblic d’un poble en camí i amb la convicció que l’hospitalitat s’aterra en gestos senzills i quotidians.

Pel que fa als fruits, va compartir alguns aprenentatges: constatar que totes les persones portem una història de migració i d’estrangeria, perquè ningú no és sempre hoste o amfitrió; reconciliar-nos amb la pròpia fragilitat; posar en valor les cures; i “donar temps” a la quotidianitat —parlar, compartir, escoltar— com a camí per construir comunitat i esperança. En aquest horitzó, va assenyalar l’espiritualitat ignasiana compartida pels autors com el substrat que inspira i sosté la resistència necessària per perseverar en el desig d’acollir.

La conversa va incorporar també la perspectiva d’Elisabeth Lheure, col·laboradora d’AUDIR i membre de la comunitat Bahá’í de Barcelona. Amb el paral·lelisme de les etapes de la vida, va descriure l’hospitalitat com un signe de maduresa: el pas del “jo” al “nosaltres”. La va definir com una forma de servei i també de pregària, recordant que la vida espiritual ens compromet amb la transformació social i el bé comú.

Els testimonis van donar cos i emoció a les idees. Abdennasser Boudrikech va parlar de l’hospitalitat com un deure moral après des de petit, al Marroc, on és habitual viure amb les portes obertes i amb la casa preparada per compartir el que es té. Va agrair l’acollida rebuda de la xarxa d’hospitalitat i va explicar que, per a ell, acollir és una forma de respecte i dignitat.

Pilar Ferriz va compartir l’experiència comunitària d’hospitalitat a Sant Feliu de Llobregat, destacant el que passa en les converses i els sopars, quan l’acollida genera espais inesperadament transformadors. Carmen Juares, responsable de l’acollida a Migra Studium, va remarcar la importància del primer acompanyament: posar la persona al centre, cuidar l’espai i el tracte, fer que qui arriba senti que és esperat.

Finalment, Cheikh Abdoul Khadre Drame, educador de la nostra xarxa d’hospitalitat, va evocar la seva infància al Senegal, marcada per les portes obertes i la naturalitat de convidar tothom qui passa. Va explicar el sentit de la paraula teraanga, que expressa hospitalitat, però també respecte, generositat, comunitat i solidaritat: un valor après a casa i viscut en família.

La vetllada es va cloure amb la interpretació musical de Casa abierta del Dúo Guardabarranco, a càrrec de Luis Berríos. Una cançó nicaragüense que va donar continuïtat a la conversa i va convertir en melodia allò que havia anat prenent forma en paraules al llarg de la tarda.

Més enllà d’una presentació, va ser un espai de trobada. Un recordatori que l’hospitalitat no s’improvisa ni s’imposa: es cultiva en el dia a dia, en els gestos senzills i en la voluntat de fer lloc a l’altre. És una pràctica quotidiana que ens reconcilia amb la nostra fragilitat, que ens ensenya a donar temps i que obre camins d’esperança.

A Migra Studium ho sabem bé: viure amb la porta oberta transforma tant qui arriba com qui acull. I és en aquest espai compartit on, silenciosament, es construeix comunitat.