Ni un desallotjament més sense alternativa digna

Ahir, dimarts 10 de febrer, es va dur a terme un nou operatiu de desallotjament al carrer 2 del polígon de la Zona Franca. Prop de 175 persones que vivien en tendes de campanya s’han vist obligades a deixar l’espai, moltes d’elles en situació d’irregularitat administrativa, algunes de les quals són alumnes dels nostres cursos. El desallotjament s’ha produït, un cop més, sense oferir cap alternativa habitacional a les persones afectades.

Des de la Fundació Migra Studium volem expressar la nostra profunda preocupació i solidaritat amb les persones migrants que viuen en situacions de gran precarietat, i el nostre rebuig a l’operatiu policial i municipal. Alguns d’aquests veïns i veïnes són alumnes dels nostres cursos i han perdut el poc que tenien.

Aquest desallotjament posa de manifest, un cop més, la manca d’alternatives dignes i sostenibles per a moltes persones que, tot i viure i treballar a la ciutat, continuen sense accés a un habitatge ni a una oportunitat real d’inclusió. Som moltes les entitats i col·lectius que fa temps que constatem com cada cop són més les persones que es troben en situació de carrer.

Davant d’aquests fets, volem recordar que:

1. La salubritat no pot ser una excusa per a la desprotecció. L’argument de la “salubritat” i la plaga de rosegadors utilitzat per l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca no pot servir per emmascarar la manca de polítiques d’habitatge dignes. Exigim l’aturada immediata dels desallotjaments que no vagin acompanyats d’una alternativa residencial digna i estable. Com ja vam denunciar en el cas de la Nau B9 de Badalona, moure el “problema” d’un espai a un altre no és una solució: és un maltractament institucional que cronifica la precarietat.

2. Les identificacions policials vulneren drets i dignitat. La presència de la Policia Nacional per identificar persones en situació de vulnerabilitat extrema és un acte de criminalització de la pobresa i de racisme institucional. No resol la precarietat; només genera por i exclusió. Ja va passar al Parc de Joan Miró i al parc de l’estació del Nord. No podem permetre que els espais públics esdevinguin llocs d’hostilitat per a aquells que no tenen llar.

3. És urgent trencar el cercle de la irregularitat. Moltes de les persones desallotjades es troben en situació administrativa irregular, atrapades per la Llei d’Estrangeria. Sense documentació no hi ha contracte; sense contracte no hi ha habitatge; i sense habitatge, l’administració només respon amb furgonetes policials i tanques metàl·liques.

4. Una crida a l’hospitalitat i la justícia. No podem mirar cap a un altre costat mentre veïns i veïnes perden les seves coses i la seva llar. L’acollida i la justícia no són opcions: són compromisos que tots i totes compartim.
El problema d’accés a l’habitatge s’agreuja especialment per a les persones migrades, sobretot les que es troben en situació irregular, i evidencia el racisme estructural que continua excloent i marginant aquestes comunitats.

Des de Migra Studium continuarem acompanyant les persones afectades i reclamant polítiques públiques reals i humanes, que garanteixin l’accés a l’habitatge, l’acollida i la regularització de totes les persones. Treballarem conjuntament amb les institucions i altres entitats socials per trobar solucions dignes i sostenibles.

Exigim a l’Ajuntament de Barcelona i a les administracions competents:

• L’aturada immediata dels desallotjaments que no vagin acompanyats d’una alternativa residencial digna i estable.
• El cessament de la identificació policial de persones migrants en situació de vulnerabilitat durant aquests operatius.
• Polítiques reals d'acollida que posin la persona al centre, garantint l’accés a l’habitatge, la salut, l’empadronament i la protecció social.

L’hospitalitat no és una opció: és un deure de justícia.